Ortografia

explicat amb IPA

a [a], ae [ε], ao [ɔ];
b [b], bh [v];
c [k][ts], cea [tsa], ceo [tsɔ], ceu [tsu], c̕ [ts], ç [s], ch [tʃ], cj [tɕ];
d [d], dh [ð], dj [dʲ];
e [ε] [ə], é [e][ˈeː], ë [ə][ˈəː];
f [f];
g [g], gh [ɣ][j]: gha [ɣa], ghi [ji], gj [dʒ];
h [h], hj [ç];
i [i];
j [j], jh [ʒ];
k [k], kh [x];
l [l], lh [w], lj [lʲ];
m [m];
n [n], nj [nʲ];
o [ɔ], ó [o][ˈoː], oe [œ];
p [p], ph [f];
q [k];
r [r], rj [rʲ];
s [s][z]: asa [aza]; sh [ʃ], sj [ɕ];
t [t], th [θ], tj [tʲ];
u [u], ue [y];
v [v];
w [v], wh [w];
x [ks]; y [i][ɪ];
z [z], zh [ʒ], zj [ʓ].
ñ : nasalització : añ=[ã]
á, é, í, ó, ú, ý, áe, áo, óe, úe : La marca que hi ha al-dessus d'una vocal fa que sigui llarg: excepte é i ó: només són llargues en cas d’enfasi

La regla per a la llargeda de la penúltima vocal:
La pronúncia de la penúltima vocal d’una paraula és llarga sense Ékezet si es compleixen dues condicions: (1) es posa èmfasi en la vocal i (2) es separa de l’última vocal per exactament una consonant.

Ạ : Punt sota la vocal: èmfasi (informal, no formant part de l’ortografia)
A̱ : Guionet per sota de la vocal: èmfasi i durada sense Ékezet, segons la regla sobre la longitud de la penúltima vocal (informal, no forma part de l'ortografia)
x̕ : apòstrof diacrític, sense valor fonètic, especialment per a la cancel·lació de la regla a la longitud de la penúltima vocal

traducció amb suport de Google. darrera actualització: 16.03.2020

impressum | protecció de dades