De slóv "hertz" es en god exempel por europé sloves, quam í por europé són-transpositiones.
"Hertz" es de représentant por en grós familia sloven é de manifestatión por en grós familia linguën. "Hertz" appare in de slavón linguas quam "sérdéc'/serdce", in de balti linguas quam "sirds/sirdis", in de germán linguas quam "Herz/heart/haart/hjärta", in de román linguas quam "cuore/corazon/cœur" ab Latín "cor(d-)" é in Ellénika quam "kardhia" mé de méning "hertz".
Additionalno, ed appare mé de simil méning "méde" in de slavón "séredina" é in de gael linguas quam brezoneg "kreis" (p.e. "kreis-kêr" = "center citée").
U de exempel "hertz" sé mozhe vidén, quam pronunciationes varian mezi different linguas Europe é different stades den historic évolutione den linguën. Só alternád de initial ab "hertz" ab "s-" oever "h-" (ab tár to "hj-") do "k-" - ór auter-sens? In cád cás, tré tel varianceas sta évident, que existen cert systématic són-transpositiones in Europa. En tel matrix quam s-h-k in "hertz" son í f-k-qu-c-ch in de slóv "kter" (4; "fyra/vier", "caithir", "quatro", "chétyrjé") ór c-qu-p-f in "pent" (5; "cúig", "cinq", "quinque", "pjat", "fünf/vijf").
Concernándo de déduction den europé forme, sé mozhe constatán, que mezi de initial sones h-, s- é k-, de représentativest es h-. A de end, de són [s] es nécessár. Tel reflextiones son délád por cád slóv é régla in de procédura EuroLSJ. In cás ab "hertz", de doétsh varianta, "Herz" es de représentativest por all variantas Europe. De europé analogia por de doétsh "z" es "tz"; nomes né son script mé grós initial in Europa, siné mé pic. Só, de resultát es "hertz".
© Erhard Steller 2009
>>> www.EuroLSJ.eu <<<