Quam govore Europa? - Ed né es allén en questión af sloves, ma í en questión den stile. Europé habitudes son déterminád tré cert qualités:
1) respect é attentión por én-auter,
2) concentratión na communalités é
3) de assécuratión, que membre né sta ignorád.
De project EuroLSJ realisa e kritéres por de importantest aspect af cád humán coéxistencea: por de lingua.
L, S é J son de initiales den slove "lingua" in de tri gróssest lingua-familias Europe, román (L), germán (S) é slavón (J), quel stan symbolicno por all linguas é lingua-familias Europe. EuroLSJ es en procédura lingua-standardisatione, é de practicablest product den eurolinguistice. Su resultát es Europé LSJ, de lingua représentatív por Europa.
De znanie eden linguë es de optimal préparatión por en lév in Europa. Por que, complénínd de nominád kritéres in de déductión, Europé LSJ mozhe Vam offérín en maximal facilitatión den accesse a cád national lingua Europe. Por exempel rondo:
55 % por de Frañçae,
55 % por de Doétsh é
45 % por de Russkij,
só, que ede numeres mozhen bín vidéd quam "potential transfére" mezi Europé LSJ é de concernánd linguas. Ede potential es extraordinárno drág, por que de hóm uche sé ad all in su lév tré transfér mezi simil déles.
De summa eden potentiale transfére mezi Europé LSJ é all maternal linguas Europe in total es actualno rondo
980 %.
De méd-valór por de basis cád slove é régle in de europé populatión es actualno
327 millón natív govoritéles
in cel Europa - é allén Europa. Extra-europé territores, quór sé govore europé linguas, né son jet contád hér.
All official informationes o de project EuroLSJ é de lingua Europé LSJ son obtenibil na e sít, particulárno de orthografia, de vocabulár (só mnóg, quam jhá exist), de grammatica é de systém den déductione. Additionalno, e sít conténe mnóg informationes in national linguas.
Si volét participán ad e project ór supportán nas, som rád o vash contact. De experienceas eden projecte léden directo to de conclusión:
Quór en volja, tár en via.
Mé hertzligh salutationes
Erhard Steller
Fundator é léder den projecte EuroLSJ
Vash visita es de -t na e sít.
© Erhard Steller 2009
>>> www.EuroLSJ.eu <<<